dilluns, 1 de març del 2010

Administració pública en base zero

Crec que l'economia que ens afecta a tots directament s'ha d'explicar d'una manera molt més planera, tothom ha d'estar informat del problema de l'endeutament de la nostra societat.

Gastem massa, consumim i malbaratem com si fossim tots rics, sembla que fins que la situació és insostenible i hi ha un daltabaix, ningú vol treure les copes de la festa, i després que ens prenguin el que hem ballat.

Els equips que hem votat per tal que administrin el fons comú format amb els diners que entre tots posem amb els nostres impostos, sempre gasten més del que els hi donem. I com més gasten, més necessiten per mantenir-ho funcionant.

Entretant, la cultura de l'esforç i de la producció és menystinguda pels gestors, és millor valorat i retribuït un funcionari burócrata que un autònom que genera riquesa i llocs de treball.

Crec que ens equivoquem si no fem un replantejament en base zero de la cultura del be públic, perquè hi ha molta feina inútil i obsoleta que costa una fortuna i no val la pena seguir fent d'aquesta manera, potser cal retornar més el protagonisme a la gent, que ho farà més eficientment perquè ho necessita i li agrada. El que no interessa ha de decaure i deixar-se de fer.

Per exemple potenciar els pressupostos participatius, que els administrats puguin decidir el volum d'impostos que volen pagar en funció dels serveis que esperen rebre i de les inversions que volen que es realitzin.

Els gestors, només han de seguir el camí que el poble ha escollit, recollint els diners que els cedeixen i realitzant la feina que s'espera a canvi.

El Deute Públic, de fet, son com accions d'una empresa, tots els administrats som socies d'aquest club, però els que han comprat el Deute Públic-Accions, en realitat en son els propietaris.

Vist així, deure el 100% del pressupost anual, o del PIB, equival a privatitzar el sector públic, amb una diferència crucial. El que compra les accions d'una empresa, la controla i la gestiona com vol. El que compra Deute Públic, només espera obtenir-ne uns rèdits econòmics, i si és molt poderós, controlar-ne els dirigents com a lobi de pressió.

En una societat pública repensada en base zero, s'ha de canviar totalment el xip: Qui porti els residus separats per poder-los reciclar, ha de rebre un import per la feina que ha fet per classificar-los, per contra, qui ho porti tot barrejat, ha de pagar un import per tal que una persona ho classifiqui per poder-ho reciclar.

Els diners generen diners, és una dita molt antiga que en mans de les administracions públiques es transforma en els diners generen més deute: Tenim diners per fer un equipament públic, un cop està fet, gastem molt més per mantenir-lo en funcionament, moltes poques vegades s'amortitza la inversió. Dissenys espectaculars i caríssims, projectes que no s'utilitzen per diverses poblacions.

No costaria gaire tenir un fons de projectes, on hi hagués 50 tipus de piscines i 50 de pavellons esportius. Cada administració escull en funció de les seves necessitats la que vol fer, i només l'ha executar, amb l'experiència dels costos reals de construcció que ha representat per a altres llocs on ja s'ha fet.

En fi, no em vull allargar més, només dir que deute públic significa pa per avui i gana per demà, més impostos i menys pensions.

dimecres, 18 de març del 2009

CP Sant Celoni, campiones estatals



La secció de patinatge artístic del Club Patí Sant Celoni, ha tornat a guanyar el campionat estatal en la modalitat de grups petits. Les vigents subcampiones del món han tornat a demostrar que son unes patinadores excepcionals, i més aquest any, ja que el segon equip ha quedat en cinquena posició.

Felicitats !!

10mil catalans a Brusel·les



10 mil catalans orgullosos de la nostra Pàtria vàrem anar fins a Brusel·les a recordar a la comunitat internacional que Catalunya te dret a decidir la seva autodeterminació, i que el poble català vol exercir aquest dret per ser un nou estat independent dins de la Unió Europea.

divendres, 12 de setembre del 2008

Jordi Cuminal al Fosar de les moreres

Parlament del Secretari General de les JNC (Joventuts Nacionalistes de Catalunya), el 10 de setembre de 2008



dijous, 4 de setembre del 2008

L'Espanya que ens maltracta

Abans del 9 d'agost. Aquest és el plaç que marca la llei orgànica principal del nostre país, l'Estatut de Miravet per tenir resolt i aplicar el finançament de Catalunya.

En dos anys des de l'aprovació d'aquesta llei, s'havia de fer un finestreta única per a l'administració de l'hisenda pública, on és ?

Ara diuen que s'ha de negociar. No s'ha de negociar res !
Només s'ha d'aplicar el que clarament s'especifica a l'apartat de finançament.

El tema és: El govern espanyol pot incomplir la llei sempre que vulgui, sense conseqüències ?
Si és així, després del finançament caurà l'estatut i després l'autonomia política.

Vull recordar que l'estat democràtic fa 30 anys que espolia fiscalment Catalunya, que no inverteix ni abans ni ara -que també l'obliga l'estatut- el que marquen els pressupostos de l'estat en infraestructures, que els traspassos que tenien data acordada com el de rodalies no s'han fet, i l'aeroport de El Prat l'ha posat a borsa per fer caixa, deixant a les administracions catalanes un paper ofensiu.

Davant de tot això quina oposició te ?
El PP encantat i apretant per accelerar-ho. El PSOE (àlies PSC) encantat i fent el paper. ICV-EUA a roda. ERC xupant poltrones sense moure un dit. CiU protestant vagament. La societat civil desorganitzada i en molts casos polititzada a roda del PSOE.

Aquí cal un cop de puny sobre la taula, una de sonada que evidencii que no se'ns poden cagar a sobre. Si no som capaços de defensar els temes econòmics que ens afecten i perjudiquen al cent per cent dels catalans, quin grupet podrem unir per defensar la llengua i la cultura ?

Soc conscient que l'allau d'immigrants, els regals per la seva vinguda i la pressa per donar-los el dret a vot, respon a la necessitat de l'espanyolisme de deixar el catalanisme en minoria i amb tensions socials.
Hem de fer una crida a la unitat nacional, una manifestació multitudinària molt superior a la de 1977 i recolzada per tota la gent del país. I hem de fer un advertiment que puguem complir si segueixen per aquest camí.

Podem denunciar l'espoli i l'incompliment estatutari al tribunal d'Estrasburg i a les nacions unides. Podem i haurem de convocar un referèndum d'autodeterminació nacional. Podem i haurem de tallar i bloquejar les principals vies de comunicació, fins que la nostra força quedi demostrada i la justícia sigui restablerta, en cas contrari patirem i agonitzarem.

Si no podem tenir un tractat amb Espanya, només ens queda un camí, la independència.

dissabte, 15 de març del 2008

El valor de votar

La democràcia és la manera més justa que tenim per organitzar la gestió de l'interès comú. No podem dir que sigui la perfecció, però permet escollir les idees i projectes que volem i els nostres representants per portar-los a terme.

Malauradament no és un dret universal, les dictadures, les limitacions per raó d'edat, sexe, raça, origen, religió o ideologia estan per tot el planeta. També proliferen les manipulacions fraudulentes, les traves administratives, desinfomatives, socioeconòmiques i de mobilitat per intentar evitar que la gent pugui exercir amb total garantia el seu legítim dret a decidir.

Les limitacions continuen amb els criteris que decideixen quins partits es poden presentar i quins no, en quines condicions ho han de fer, si hi ha la possibilitat d'escollir les persones de manera individual en llistes obertes o si pel contrari hem d'acceptar un ordre que ens ve donat. també cal considerar l'equilibri necessari dels candidats pel que fa a edat, sexe, representació territorial i sectorial.

Els candidats son persones, i com a tals tenen tot tipus de limitacios, de credibilitat, d'interessos personals, d'utopies ideològiques, de manca de coneixements, de capacitat de gestió, de capacitat de lideratge, de coherència o de transmissió de les idees.

El joc polític també comporta que els uns desprestigiin els altres, que els hi encolomin etiquetes, que es facin accions destructives, ofensives, sectàries, que es diguin veritats a mitges, que s'oculti informació, que es tergiversi el que s'ha dit i en definitiva es vulgui manipular l'opinió pública en benefici propi.

Malgrat aquest embolic del sistema democràtic, que contrasta amb la privació del dret a opinió i reunió, i fins i tot la represió física i la privació de llibertat de moviments de les dictadures, preferim tenir una democràcia i poder-nos equivocar a viure esclaus d'un sistema que ens gestiona com a borregos.

Els dictadors soviètics eren molt poderosos, des de la força de superpotència militar a nivell mundial, a un aparell socialista despiatat i uns serveis secrets temibles que van controlar la població civil obligant-la a treballar en la més absoluta missèria i passant fred en un dels països amb més hidrocarburs. A la fi, la gent es va revoltar i van canviar a un sistema més obert, on la democràcia està fortament condicionada, però hi ha opcions de triar el camí personal.

Les dictadures de Franco, Pinochet i Videla sezillament eliminaven la dissidència després de torturar-la i reprimir les seves famílies, és el model feixista, que permet l'empresa privada, però tota l'economia està al servei del regim i els oprimits son els obrers del capdevall de l'escalafó social.

Els revolucionaris cubans han presumit durant anys que tothom te sanitat, feina i carrera universitària si vol, els progres els tenen com a exemple d'un sistema socialista, però la veritat és que viuen en la missèria i la corrupció, i el mercat negre està a l'ordre del dia, la gent que pot sortir demana asil polític, i els que es queden viuen amb la tecnologia dels anys cinquanta.

A la Xina, amb una sisena part de la població mundial, estan passant del sistema socialista al capitalisme més ferotge a una velocitat de creixement vertiginosa, sense cap tipus de sistema social o mediambiental, la dictadura ha mutat, però segueix aplacant els dissidents amb ma de ferro. Les manifestacions son reprimides, com la revolta del poble tibetà, sense ni contar els morts.

Per posar un símil a la xinesa, hauriem de comparar una dictadura socialista amb un plat d'arrós que cada dia tenim a la taula, una dictadura feixista amb un menú del dia que només alguns podem pagar, i una democràcia a una carta complerta i variada, on podrem triar, encara que no tot està a l'abast de totes les butxaques.

Ara parlaré de Catalunya, aquí tenim un sistema proporcional de llistes tancades basat en la llei d'hont i en la divisió provincial per a les eleccions a l'estat i a la nació, i municipal per als ajuntaments, que comporta les composicions dels consells comarcals i provincials.

divendres, 23 de novembre del 2007

dimarts, 18 de setembre del 2007

L'Acció política de la societat

El pensament polític està a tota la societat, des dels que no participen per sentir-se exclosos, passant pels que només van a votar quan toca i pels militants que des de les bases aporten debat intern i posicionaments dins dels partits, fins els dirigents i executors de l'acció política.

Han proliferat els fòrums de debat polític a internet, hi ha una participació espectacular en diaris digitals, blocs, enquestes, xats, fòrums temàtics, SMS, i tot tipus de mons virtuals.

La gent tenim el dret d'opinar, de donar el nostre punt de vista i que aquest sigui escoltat. Si la nostra opinió crea noves opinions, estem fent país, en un sentit o un altre, però estem donant força a unes determinades idees.

L'èxit d'aquest sistema està en la connexió directa entre els pensaments dels qui escriuen i els lectors que hi accedeixen. Diuen amb les seves paraules el que creuen oportú i íntegrament arriba a tot el món sense cap tipus de filtre ni censura, excepte el del respecte als altres.

Quan acaba un cicle electoral i tots els partits comencen a fer congressos interns, preguntant-se en que han fallat, perquè està creixent l'abstenció, com connectar amb la gent i com aconseguir més suports, farien bé d'interessar-se molt i molt en les consultes populars a travers de la xarxa.

Que tinguin debats oberts de manera permanent sobre els temes que preocupen a la gent, que admetin tot tipus de proposta i que acceptin les crítiques constructives a la seva acció política.

Vull recordar que la sobirania és del poble, els polítics a fi de comptes només son els representants de la voluntat popular, i si aquesta es manifesta respecte als assumptes que els interessa o que son d'actualitat, els dirigents tenen l'obligació moral d'escoltar-los i corregir les decisions per tal d'adaptar-s'hi.

Potser, un dia, el poble serà el que directament votarà els projectes de llei que els polítics redactin i presentin al Ple dels Parlaments. Tots rebrem un missatge al telèfon i disposarem de 24 hores per votar.

La participació en aquest cas podria sorprendre al més optimista, ja que des de l'avi amb problemes de mobilitat fins als adolescents podrien influir en les decisions que els afecten.

Article relacionat: El crepuscle dels partits d'Antoni Aira publicat al Centre d'Estudis Jordi Pujol

diumenge, 22 de juliol del 2007

Comarca del Baix Montseny

La comarca del Baix Montseny es remonta a una realitat geogràfica i social que perdura des de l'edat mitjana. En aquells temps el nucli aglutinador dels municipis era el mercat de Sant Celoni, afavorit pel camí ral que portava gent i productes, i per la Tordera que amb els seus molins permetia fer la farina. El Vescomtat de Cabrera amb seu administrativa a Hostalric i militar al castell de Montsoriu, juntament amb l'Orde de l'Hospital ubicat a Sant Celoni, van anar conformant una entitat jurídica amb personalitat pròpia.

Al segle XXI la nostra comarca perdura i segueix essent una realitat, malgrat no estar encara políticament reconeguda en el mapa comarcal. Per posar només uns exemples, tenim una àrea bàsica de salut, amb l'hospital de Sant Celoni com a punt de referència, el registre de la propietat, el centre de comunicacions format pels trens, els autobusos i l'autopista, uns diaris d'àmbit comarcal, i tota mena de serveis personals compartits entre els diversos pobles que integren la comarca.

El meu perfil a Facebook

Perfil al Facebook de Albert Miró Pepió
 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació