Administració pública en base zero

Crec que l'economia que ens afecta a tots directament s'ha d'explicar d'una manera molt més planera, tothom ha d'estar informat del problema de l'endeutament de la nostra societat.

Gastem massa, consumim i malbaratem com si fossim tots rics, sembla que fins que la situació és insostenible i hi ha un daltabaix, ningú vol treure les copes de la festa, i després que ens prenguin el que hem ballat.

Els equips que hem votat per tal que administrin el fons comú format amb els diners que entre tots posem amb els nostres impostos, sempre gasten més del que els hi donem. I com més gasten, més necessiten per mantenir-ho funcionant.

Entretant, la cultura de l'esforç i de la producció és menystinguda pels gestors, és millor valorat i retribuït un funcionari burócrata que un autònom que genera riquesa i llocs de treball.

Crec que ens equivoquem si no fem un replantejament en base zero de la cultura del be públic, perquè hi ha molta feina inútil i obsoleta que costa una fortuna i no val la pena seguir fent d'aquesta manera, potser cal retornar més el protagonisme a la gent, que ho farà més eficientment perquè ho necessita i li agrada. El que no interessa ha de decaure i deixar-se de fer.

Per exemple potenciar els pressupostos participatius, que els administrats puguin decidir el volum d'impostos que volen pagar en funció dels serveis que esperen rebre i de les inversions que volen que es realitzin.

Els gestors, només han de seguir el camí que el poble ha escollit, recollint els diners que els cedeixen i realitzant la feina que s'espera a canvi.

El Deute Públic, de fet, son com accions d'una empresa, tots els administrats som socies d'aquest club, però els que han comprat el Deute Públic-Accions, en realitat en son els propietaris.

Vist així, deure el 100% del pressupost anual, o del PIB, equival a privatitzar el sector públic, amb una diferència crucial. El que compra les accions d'una empresa, la controla i la gestiona com vol. El que compra Deute Públic, només espera obtenir-ne uns rèdits econòmics, i si és molt poderós, controlar-ne els dirigents com a lobi de pressió.

En una societat pública repensada en base zero, s'ha de canviar totalment el xip: Qui porti els residus separats per poder-los reciclar, ha de rebre un import per la feina que ha fet per classificar-los, per contra, qui ho porti tot barrejat, ha de pagar un import per tal que una persona ho classifiqui per poder-ho reciclar.

Els diners generen diners, és una dita molt antiga que en mans de les administracions públiques es transforma en els diners generen més deute: Tenim diners per fer un equipament públic, un cop està fet, gastem molt més per mantenir-lo en funcionament, moltes poques vegades s'amortitza la inversió. Dissenys espectaculars i caríssims, projectes que no s'utilitzen per diverses poblacions.

No costaria gaire tenir un fons de projectes, on hi hagués 50 tipus de piscines i 50 de pavellons esportius. Cada administració escull en funció de les seves necessitats la que vol fer, i només l'ha executar, amb l'experiència dels costos reals de construcció que ha representat per a altres llocs on ja s'ha fet.

En fi, no em vull allargar més, només dir que deute públic significa pa per avui i gana per demà, més impostos i menys pensions.