Jordi Cuminal al Fosar de les moreres

Parlament del Secretari General de les JNC (Joventuts Nacionalistes de Catalunya), el 10 de setembre de 2008

L'Espanya que ens maltracta

Abans del 9 d'agost. Aquest és el plaç que marca la llei orgànica principal del nostre país, l'Estatut de Miravet per tenir resolt i aplicar el finançament de Catalunya.

En dos anys des de l'aprovació d'aquesta llei, s'havia de fer un finestreta única per a l'administració de l'hisenda pública, on és ?

Ara diuen que s'ha de negociar. No s'ha de negociar res !
Només s'ha d'aplicar el que clarament s'especifica a l'apartat de finançament.

El tema és: El govern espanyol pot incomplir la llei sempre que vulgui, sense conseqüències ?
Si és així, després del finançament caurà l'estatut i després l'autonomia política.

Vull recordar que l'estat democràtic fa 30 anys que espolia fiscalment Catalunya, que no inverteix ni abans ni ara -que també l'obliga l'estatut- el que marquen els pressupostos de l'estat en infraestructures, que els traspassos que tenien data acordada com el de rodalies no s'han fet, i l'aeroport de El Prat l'ha posat a borsa per fer caixa, deixant a les administracions catalanes un paper ofensiu.

Davant de tot això quina oposició te ?
El PP encantat i apretant per accelerar-ho. El PSOE (àlies PSC) encantat i fent el paper. ICV-EUA a roda. ERC xupant poltrones sense moure un dit. CiU protestant vagament. La societat civil desorganitzada i en molts casos polititzada a roda del PSOE.

Aquí cal un cop de puny sobre la taula, una de sonada que evidencii que no se'ns poden cagar a sobre. Si no som capaços de defensar els temes econòmics que ens afecten i perjudiquen al cent per cent dels catalans, quin grupet podrem unir per defensar la llengua i la cultura ?

Soc conscient que l'allau d'immigrants, els regals per la seva vinguda i la pressa per donar-los el dret a vot, respon a la necessitat de l'espanyolisme de deixar el catalanisme en minoria i amb tensions socials.
Hem de fer una crida a la unitat nacional, una manifestació multitudinària molt superior a la de 1977 i recolzada per tota la gent del país. I hem de fer un advertiment que puguem complir si segueixen per aquest camí.

Podem denunciar l'espoli i l'incompliment estatutari al tribunal d'Estrasburg i a les nacions unides. Podem i haurem de convocar un referèndum d'autodeterminació nacional. Podem i haurem de tallar i bloquejar les principals vies de comunicació, fins que la nostra força quedi demostrada i la justícia sigui restablerta, en cas contrari patirem i agonitzarem.

Si no podem tenir un tractat amb Espanya, només ens queda un camí, la independència.

El valor de votar

La democràcia és la manera més justa que tenim per organitzar la gestió de l'interès comú. No podem dir que sigui la perfecció, però permet escollir les idees i projectes que volem i els nostres representants per portar-los a terme.

Malauradament no és un dret universal, les dictadures, les limitacions per raó d'edat, sexe, raça, origen, religió o ideologia estan per tot el planeta. També proliferen les manipulacions fraudulentes, les traves administratives, desinfomatives, socioeconòmiques i de mobilitat per intentar evitar que la gent pugui exercir amb total garantia el seu legítim dret a decidir.

Les limitacions continuen amb els criteris que decideixen quins partits es poden presentar i quins no, en quines condicions ho han de fer, si hi ha la possibilitat d'escollir les persones de manera individual en llistes obertes o si pel contrari hem d'acceptar un ordre que ens ve donat. també cal considerar l'equilibri necessari dels candidats pel que fa a edat, sexe, representació territorial i sectorial.

Els candidats son persones, i com a tals tenen tot tipus de limitacios, de credibilitat, d'interessos personals, d'utopies ideològiques, de manca de coneixements, de capacitat de gestió, de capacitat de lideratge, de coherència o de transmissió de les idees.

El joc polític també comporta que els uns desprestigiin els altres, que els hi encolomin etiquetes, que es facin accions destructives, ofensives, sectàries, que es diguin veritats a mitges, que s'oculti informació, que es tergiversi el que s'ha dit i en definitiva es vulgui manipular l'opinió pública en benefici propi.

Malgrat aquest embolic del sistema democràtic, que contrasta amb la privació del dret a opinió i reunió, i fins i tot la represió física i la privació de llibertat de moviments de les dictadures, preferim tenir una democràcia i poder-nos equivocar a viure esclaus d'un sistema que ens gestiona com a borregos.

Els dictadors soviètics eren molt poderosos, des de la força de superpotència militar a nivell mundial, a un aparell socialista despiatat i uns serveis secrets temibles que van controlar la població civil obligant-la a treballar en la més absoluta missèria i passant fred en un dels països amb més hidrocarburs. A la fi, la gent es va revoltar i van canviar a un sistema més obert, on la democràcia està fortament condicionada, però hi ha opcions de triar el camí personal.

Les dictadures de Franco, Pinochet i Videla sezillament eliminaven la dissidència després de torturar-la i reprimir les seves famílies, és el model feixista, que permet l'empresa privada, però tota l'economia està al servei del regim i els oprimits son els obrers del capdevall de l'escalafó social.

Els revolucionaris cubans han presumit durant anys que tothom te sanitat, feina i carrera universitària si vol, els progres els tenen com a exemple d'un sistema socialista, però la veritat és que viuen en la missèria i la corrupció, i el mercat negre està a l'ordre del dia, la gent que pot sortir demana asil polític, i els que es queden viuen amb la tecnologia dels anys cinquanta.

A la Xina, amb una sisena part de la població mundial, estan passant del sistema socialista al capitalisme més ferotge a una velocitat de creixement vertiginosa, sense cap tipus de sistema social o mediambiental, la dictadura ha mutat, però segueix aplacant els dissidents amb ma de ferro. Les manifestacions son reprimides, com la revolta del poble tibetà, sense ni contar els morts.

Per posar un símil a la xinesa, hauriem de comparar una dictadura socialista amb un plat d'arrós que cada dia tenim a la taula, una dictadura feixista amb un menú del dia que només alguns podem pagar, i una democràcia a una carta complerta i variada, on podrem triar, encara que no tot està a l'abast de totes les butxaques.

Ara parlaré de Catalunya, aquí tenim un sistema proporcional de llistes tancades basat en la llei d'hont i en la divisió provincial per a les eleccions a l'estat i a la nació, i municipal per als ajuntaments, que comporta les composicions dels consells comarcals i provincials.